| comment
| - La signalisation lipidique désigne l'ensemble des processus biochimiques de signalisation cellulaire impliquant des lipides qui se fixent sur une protéine cible, telle qu'un récepteur, une kinase ou une phosphatase, laquelle déclenche à son tour d'autres processus au sein de la cellule en fonction des messagers lipidiques. La signalisation lipidique fonctionne différemment des autres processus de signalisation, tels que la neurotransmission par les monoamines, car les lipides peuvent diffuser librement à travers la membrane cellulaire (osmose). Ceci implique que les messagers lipidiques ne peuvent être stockés dans des vésicules avant d'être libérées et sont par conséquent synthétisées en temps réel à proximité de leur cible. En conséquence, de nombreux lipides de signalisation ne circulen
- Lipid signaling, broadly defined, refers to any biological signaling event involving a lipid messenger that binds a protein target, such as a receptor, kinase or phosphatase, which in turn mediate the effects of these lipids on specific cellular responses. Lipid signaling is thought to be qualitatively different from other classical signaling paradigms (such as monoamine neurotransmission) because lipids can freely diffuse through membranes (see osmosis). One consequence of this is that lipid messengers cannot be stored in vesicles prior to release and so are often biosynthesized "on demand" at their intended site of action. As such, many lipid signaling molecules cannot circulate freely in solution but, rather, exist bound to special carrier proteins in serum.
- 脂質メディエーター（ししつメディエーター）は、生物活性（生理作用）を持つ脂質である。特に細胞外に放出され、他の細胞の細胞膜受容体に結合することによって作用する分子を指すことが多い。プロスタグランジン、ロイコトリエン、血小板活性化因子 (PAF)、内因性カンナビノイド、リゾホスファチジン酸、スフィンゴシン-1-リン酸などがその例である。 ステロイドホルモンや脂溶性ビタミンも広義には脂質メディエーターの一種と考えられる。
- La senyalització lipídica en sentit ampli és qualsevol senyal biològic que inclou la participació d'un lípid missatger que s'uneix a una proteïna diana, per exemple un receptor (cinasa o fosfatasa) que, a la vegada, intervé en els efectes d'aquests lípids i en les respostes cel·lulars específiques. Es creu que la senyalització lipídica és qualitativament diferent d'altres paradigmes clàssics de senyalització (com la ), ja que el lípids poden difondre's lliurement a través de les membranes (vegeu osmosi). Una conseqüència d'això és que els lípids missatgers no poden ésser emmagatzemats a les vesícules abans del seu alliberament i, també, que són sovint biosintetitzats “a petició” en el seu lloc destinat d'acció. Alguns lípids de senyalització molecular no poden circular lliurement en soluci
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)